L'ICE de Tarragona organitzava una "Jornada de Coaching educatiu i benestar personal" el passat dissabte.
La paraula Coaching em va fer un efecte crida decissiu. Com a formadora me n'adono que l'aprenentatge és continu també per a mi i aquesta paraula m'evoca a Guardiola portant el seu equip a dalt de tot. Això és el que vull jo pels meus alumnes: que tots arribin a assolir els seus objectius, fins i tot els que no semblen possibles.
La jornada va resultar ser una presentació del concepte de manera molt competent per part de Mabel Montserrat, psicòloga, i Òscar Borràs, professor, ambdós coachs. Els assistents érem tots professionals del sector docent, motivats i amb ganes de compartir i aprendre.
Es poden trobar moltes definicions de Coaching, us mostraré una que em va agradar: Coaching és acompanyar a algú des del lloc on està fins al lloc on vol estar. És exactament la meva feina: mirar de posar llum al camí per a que l'alumne de manera autònoma arribi al seu èxit.
Crec que hi ha una creixent consciència de que la societat està fent canvis a passes de gegant i que la rigidesa del sistema educatiu no s'hi està adaptant. Tanmateix, el mestre i el professor, des de la posició privilegiada que suposa estar al davant d'un grup, pot exercir un lideratge que porti a tot estudiant allà on vol anar. Aquest lideratge a l'aula ho és també del canvi educacional en el moment que vivim. Ras i curt: el "bon professor" de tota la vida.
Dissabte vam parlar de moltes coses: motivació, fites, gestió emocional, autoestima, respecte, escolta activa... i en vam treure moltes conclusions. En definitiva, vaig marxar amb uns quants ingredients per la meva recepta. Me'n vaig a cuinar per vosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada